Temes delicats

L'altre dia vam tenir la sort de participar d'una xerrada sobre violència sexual de la mà de Bárbara Tardón Recio. Els continguts que vam tractar van ser tots interessantíssims, des de les diferències entre violació, abús sexual i assetjament sexual, per arribar a la definició concreta de violència sexual (acció no consentida, contra la voluntat o sense el consentiment de la persona, amb un component sexual), fins a les mutilacions genitals femenines, passant per l'atenció que diferents territoris donen a la violència sexual i les seves víctimes i els mites de la cultura de la violació. Però si he de destacar la cosa que em va impactar més de totes (de fet no és que l'hagi de destacar, és una forma de parlar, vull fer-ho), és la contundència, fermesa i claredat amb què parlava.

I això em va fer pensar molt. Per què normalment no es tracten temàtiques com aquestes d'aquesta manera? La resposta se'm va acudir mentre marxava de Mundet: són temes delicats.

Temes delicats. Què vol dir això? Com pot ser un tema delicat?

Per pensar-ho bé del tot, aprofito l'aprofitadíssim recurs de recórrer al diccionari. I el DIEC ens diu que:

1 1 adj. [LC] Que és d’una finor extrema. Perfums delicats. Menjars delicats. Modulacions delicades. 

1 2 adj. [LC] per ext. Faccions delicades. Pensaments delicats. 

2 adj. [LC] Sensible a les menors impressions exteriors, fàcil de deteriorar-se o espatllar-se, no robust, malaltís. Té la pell molt delicada. La camèlia és una flor molt delicada. Una roba delicada. Tenir la vista delicada. Tenir l’estómac delicat. És una persona molt delicada. Salut, constitució, etc., delicada. 

3 adj. [LC] Que demana ésser executat o tractat amb gran cura, amb habilitat. Una operació delicada. Un assumpte delicat. Una qüestió delicada.  

4 1 adj. [LC] Dotat d’una gran finesa d’apreciació, capaç de fer les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música.  

4 2 adj. [LC] De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar.  

5 adj. [LC] Dotat d’una gran finesa d’execució, que procedeix amb escrupolositat, amb gran cura. És molt delicat en el parlar. Una manera delicada de fer les coses, de dir les coses.

Anem per parts? La primera definició no ens serveix. Clarament, parlar de violacions i violències sexuals no és "d'una finor extrema". Fora.

La segona definició no m'agrada. Diu que és delicat allò que és "sensible a les menors impressions externes, fàcil de deteriorar-se". Sembla una tergiversació una mica patriarcalota de la delicadesa. Però bé, no entrarem en aquest debat. De totes formes, no ens serveix tampoc: una conversa sobre violència sexual no es deteriora amb la primera brisa que passa.

I la tercera? "Que demana ésser executat amb gran cura". Deu ser aquesta. Realment, parlar d'aquests temes s'ha de fer des de la cura, des del respecte. Però aquí sembla que hi ha una petita tergiversació ideològica no prevista, estimats senyors (hi ha senyores?) de l'Institut d'Estudis Catalans: la cura és sinònim de delicadesa? La cura és antònim de contundència? Ho és la delicadesa? Per què un tema "delicat" ha d'anar envoltat i camuflat d'eufemismes? Els eufemismes són delicats?

Anem a veure la primera accepció de la quarta: "d'una gran finesa d'apreciació". Cal finesa per detectar una violació? Es pot apreciar com un gurmet aprecia un plat amb més lletres en el nom que calories? Només de proposar-ho ja es nota que seria una mica insultant tractar la violència sexual d'aquesta manera.

Seguim amb la quarta: " de difícil acontentar". Sí? Una violació és difícil d'acontentar? Una conversa sobre mutilació genital femenina és difícil d'acontentar? Una persona que en parla és difícil d'acontentar?

Anem doncs a veure la cinquena i última definició, esperant trobar aquí la que ens permeti entendre que parlar de violacions "és un tema delicat". I fa així: "dotat d'una gran finesa d'execució". Parem aquí. Em sembla pràcticament ofensiu haver de demostrar que una violació, la conversa que se'n deriva, siguin temes "dotats d'una gran finesa d'execució". Prou.


I doncs, què n'he tret d'aquesta anàlisi de significats? En primer lloc, i de forma inesperada, que "delicat" té moltes més connotacions masclistes de les que hauria imaginat. En segon lloc, i tornant a la reflexió inicial que m'ha dut a aquesta anàlisi semàntica, parlar de violència sexual, d'assetjaments, de violacions, d'abusos, de mutilacions, de repressions, d'opressions... no són temes delicats.

Són temes durs, que han de ser tractats amb la contundència que mereixen, amb el realisme que mereixen les seves víctimes (igual que no necesitamos vuestro paternalismo, tampoc necessitem els vostres eufemismes) i amb la cura i el respecte de fer-ho dur, però no dolorós.

Vist això, aplaudeixo molt la Bárbara Tardón Recio i el seu to de veu.